Introducció

Drets de ciutadania, Inclusió i benestar social, Persones amb discapacitat, Igualtat d’oportunitats, Convenció NNUU

Idioma d'impartició

Català. Castellà

Equip acadèmic

Direcció
Dra. Maria Virginia Matulic
Domandzic
Maria Pilar Díaz López

Coordinació
Dra. Irene de Vicente Zueras
Mari Àngels Renom Sotorra

Sortides professionals

L’adquisició de coneixements especialitzats en l’àmbit de la discapacitat facilita la incorporació laboral als sectors següents:

  • ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES: principalment a través dels sistemes públics d’educació, serveis socials i de salut.
  • ENTITATS DEL TERCER SECTOR SOCIAL DE LA DISCAPACITAT
  • Centres especials d’ocupació i centres ocupacionals
  • Centres de dia i centres residencials
  • Institucions públiques involucrades en la protecció i la promoció dels drets humans
  • Empreses i institucions privades compromeses amb la responsabilitat social corporativa i amb el compliment del RDL 1/2013

Antecedents

Avui dia probablement ningú no posa en dubte que totes les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets que la resta de la humanitat. Això no obstant, és important tenir en compte que aquesta concepció, que actualment tendeix a normalitzar-se, no sempre ha estat així, és més, al llarg de la història moltes vegades, l’assumpció de la perspectiva de drets en el tractament de la discapacitat ha estat merament nominal o fins i tot ni tan sols s’arribava a qüestionar.

Al llarg de la història de les civilitzacions, el concepte de la discapacitat ha evolucionat segons el context històric, cultural i ideològic. Per poder entendre aquesta evolució cal analitzar els diferents paradigmes que han definit el concepte de discapacitat. És molt important observar com l‟evolució del concepte al llarg de la història s‟ha vist determinat pel progrés en diferents disciplines com ha estat la medicina i la sociologia entre d‟altres, en interrelació amb organismes internacionals com l‟Organització Mundial de la Salut i Nacions Unides.

Tot i així, i malgrat els avenços en matèria de drets, el Banc Mundial (informe de 2011) adverteix que les persones amb discapacitat constitueixen un dels col·lectius més marginats del món, ja que mostren pitjors resultats sanitaris, inferiors resultats acadèmics, hi participen menys a la societat i registren taxes de pobresa més altes que les persones sense cap mena de discapacitat.

Sent conseqüents, la societat a curt termini es ressentirà també d’aquesta situació de discriminació i exclusió de les persones amb discapacitat, ja que la pèrdua de l’enorme potencial que aporten a la societat empobreix tota la humanitat. produeixin canvis en la percepció i el tractament de la discapacitat cal que canviïn els valors i augmenti la conscienciació a tots els estrats de la societat. La inclusió, l’equitat i la justícia social són la resposta per fer una societat menys agressiva i més humana, menys excloent i més accessible, menys arbitrària i més justa.

En aquest sentit, es planteja la proposta del Postgrau de discapacitat que està orientat als objectius següents:

  • Visibilitzar, analitzar i comprendre els factors que determinen o possibiliten els processos d’inclusió social, així com detectar les situacions d’exclusió i aïllament que pot provocar qualsevol situació de discriminació per raó de discapacitat.
  • Detectar, diagnosticar i establir mecanismes per fer front a les diferents situacions de discriminació múltiple a què s’enfronten diàriament dones i nenes amb discapacitat: discriminació interseccional.
  • Conscienciar, treballar els prejudicis i les actituds de la societat davant de les persones amb discapacitat.
  • Visibilitzar els valors que aporten les persones amb discapacitat a la societat.

Generar i compartir coneixement entre professionals, oferint eines, habilitats i recursos en processos de transferència i contratransferència en el context de les discapacitats des de la perspectiva de les intervencions socials i educatives.